Olimpia Velasco. Clarianes del bosc (Bell-ver)

Olimpia Velasco ha produït una instal·lació específica, que parteix de la idea d’esfericitat i bellesa, que María Zambrano va descriure a Claros del bosque . La convivència d’Olimpia amb el bosc, lloc de protecció davant el mal, és prioritària, habitual, molt desitjada. La instal·lació és el resultat de moments en què ha prestat extrema atenció al teixit sonor i visual del bosc. A partir de seqüències fotogràfiques i un procés d’anotació no jerarquitzat, l’artista pinta, com si teixís, uns fils que col·loca en cèrcols. Tot traslladant la idea de la clariana a la verticalitat, les actuals esferes ens fan botar fora dels cercles viciosos que comporten pèrdues d’experiència. Són peces en escala múltiple, tan interdisciplinars com les interaccions ecològiques. Olimpia Velasco activa el cub blanc com un batec del bosc, un lloc d’olfacte entre aromes, escoltes entre filologia, cures exemptes de control. L’artista celebra la idea que la bellesa és possible en l’esfericitat. Qui pensa el mal? Olimpia ho fa, en els vèrtexs i els cantons del cub blanc, que no existeixen en la clariana del bosc. Olimpia deposita un pes tàctil i biològic però que passa desapercebut; són sacs de llavors que es…

Voy Palma — Olimpia Velasco. Clarianes del bosc (Bell-ver)